Tamames va despertar una gran expectació en l’empresariat local

El catedràtic d’Estructura Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid, Ramón Tamames, va despertar una gran expectació entre l’empresariat i els especialistes locals que van omplir el saló del Cercle Alzireny, que va acollir la segona jornada de la II Setmana de l’Economía i l’Ocupació. Tamames va estar acompanyat en la taula presidencial per l’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastides, pel regidor de Promoció Econòmica, José Luis Palacios i pel president de l’Associació Empresarial Alzira, José Villalba.
El catedràtic va fer un repàs per l’evolució recent de l’economia espanyola. Després de manifestar que en Economia hi ha cicles que pugen i baixen, va deixar molt clara una màxima que mai es complix «en època de vaques grosses s’ha de guardar per a quan arriben les flaques».
Va reconéixer que va estar a punt de produir-se «un col·lapse financer» com a conseqüència «de la cobdícia i de la bambolla financera», després de que la banca «concedira hipoteques als més insolvents». Per cert no es va mossegar la llengua a l’hora de desvelar el deute dels bancs espanyols als mercats de capitals i al Banc Central Europeu, xifrada en 600.000 milions d’euros.
Va ser especialment crític amb El Govern de Zapatero, no va realitzar un diagnòstic correcte de la crisi, «patim un endeutament excessiu», per a Tamames les mesures que ha posat en pràctica «són pal·liatives i no hi ha grans mesures que activen l’ocupació» a més d’advertir que existix «un endeutament excessiu». Sobre la Llei d’Economia Sostenible que prepara l’executiu va asseverar que es tracta de «un elixir per a fer créixer el pèl com en la fira» a més de «una cortina de fum que no resol els problemes immediats». Tampoc va ser indulgent amb el Pla E, que a pesar que hi haja «beneficiat als ajuntaments», va significar «és pa per a hui i fam per a demà».
Per a este veterà expert en economia, autor de nombroses publicacions, «tardarem 5 o 6 anys a recuperar la taxa natural de desocupació que se situa en uns 2 milions de parats». I uns 4 anys a recuperar el nivell d’activitat de l’any 2007.
Es va mostrar contrari a un Pacte Econòmic d’Estat, a pesar que va ser un dels firmants dels Pactes de la Moncloa, que, segons va assegurar a Alzira» són irrepetibles». La proposta de pacte de l’actual govern socialista «és una maniobra dilatòria, en compte d’adoptar reformes importants».
Partidari, sense embuts de prolongar la vida laboral dels treballadors, va situar l’edat de jubilació en els 69 anys. Va receptar la reducció dels salaris, l’ampliació a 25 anys del còmput de la cotització a la Seguretat Social per al cobrament de les pensions, la millora de la productivitat de les empreses i   la indemnització per acomiadament dels treballadors a un màxim de 15 o 20 dies.
Als empresaris els va aconsellar que deuen «fer les seues pròpies reformes» després de proposar que s’estimule a les empreses que es modernitzen «amb bonificacions fiscals» i d’advocar «per un canvi de model econòmic».